Informació d'interès

image
image

Les persones grans i la tecnologia de la informació i les comunicacions

L’adopció de les TIC (tecnologies de la informació i les comunicacions) en els diferents àmbits de la nostra vida, han suportat una veritable revolució en tots els nivells i per a tots els grups d’edat.

L’informe 2016 sobre les persones grans que cada any publica l’IMSERSO que us enllaçem i que s’ha publicat recentment, parteix d’aquesta consideració i proposa com a perspectiva una visió sobre l’estat actual de les persones grans respecte a les tecnologies tenint en compte aquests 2 factors: el creixent protagonisme en la vida quotidiana de les TIC i les barreres a l’adopció d’aquestes tecnologies associades a l’edat.

Les dades surten de l’Enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a les llars, realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística al 2015.

Prensky al 2004 explica que existeixen els anomenats nadius digitals i immigrants digitals i que un dels factors diferenciadors és precisament l’edat.  El concepte “bretxa digital” suposa diferenciar les persones en dos grups, els que estan connectats vers els que no estan connectats, en definitiva els usuaris de les TIC respecte dels no usuaris. Si les persones estan vinculades digitalment a les altres, el risc d’exclusió és més alt en els col·lectiu amb menys accés digital.

El punt de partida de l’informe parla de la dotació tecnològica de les llars ja que es constata des de fa anys que la disponibilitat d’una eina és un factor clau alhora d’utilitzar-la. Entre les llars amb persones grans entrevistades, més d’un terç (33,8%) tenen algun tipus d’ordinador, portàtil o tauleta. En un any aquest percentatge ha crescut més de 3 punts, molt més que en altres intervals d’edat, que el creixement ha estat inferior.

En relació a l’edat, si tenim en comte el col·lectiu de 64-69 aquest percentatge és d’un 54% davant del 19,5% de persones de més de 80 anys d’edat.

L’estudi determina les principals variables a tenir en compte:

  • La variable home/dona: Hi ha 7 punts més entre els homes respecte a les dones grans.
  • La variable en relació al nivell formatiu: l’ordinador supera el 74% en les llars amb formació universitària mentre que és d’un 26,3% en formació primària
  • La variable en relació a la renda: augmenta fins al 70% a les llars amb rendes superiors als 1600€/mensuals.
  • La variable en relació al lloc de residència: En municipis inferiors a 10.000 habitants és actualment d’un escàs 25% de presència d’ordinadors a les llars de persones grans.

Junt amb la presència d’ordinadors o dispositius tecnològics a la llar, un altre factor important és el de l’accés a internet. En aquest cas, és major al de disponibilitat d’ordinador i es situa sobre el 35,6€. Aquest fet mostra que existeix una ruptura entre dispositiu i connexió. Sobretot si es parla d’un dispositiu fixe. El més rellevant d’aquesta dada és el seu notable creixement en relació a enquestes anteriors en només un any, ha passat d’un 30,7% a aquet 35,6%.

L’informe ens diu que es podria afirmar que l’ordinador està deixant progressivament de ser el dispositiu exclusiu d’accés a la xarxa i que els dispositius mòbils prenen molta rellevància. Cada vegada hi ha més persones grans amb smartphones o tauletes.

Si tenim en compte que en gairebé totes les llars encapçalades per una persona de menys de 45 anys s’utilitza regularment l’ordinador, en les llars amb persones de més de 65 anys, aquesta dada es troba sobre el 24,6%. Tot i que en el darrer any la xifra ha augmentat més de 3 punts, des del 21,3% del 2014. En aquesta dada, la variable edat dins l’edat segueix sent fonamental, ja que entre població de 65-69 anys d’ús de l’ordinador és del 45,4%, en persones de més de 80 anys aquesta xifra cau al 8,1%.

Si tenim en compte la freqüència d’ús i el què s’hi fa, un 62% de persones en fan un ús setmanal i un 44,3% en fan un ús diari. Les activitats més habituals entre les persones grans que fan ús de l’ordinador s’hi troben els fulls de càlcul, mentre que les menys utilitzades són les que tenen a veure amb configurar el sistema informàtic o bé programació.

La resposta a la pregunta perquè no s’utilitza l’ordinador en les llars on no s’utilitza, són dues. Per una banda la manca de coneixement que es situa per sota del 50% dels casos i per l’altra la manca de necessitat segons un 81,8% de persones enquestades.

En relació al preu del dispositiu, aquest és un factor de menor impacte respecte el seu ús. Tal com diu Montero al seu article, això fa pensar que les polítiques en relació a la formació i la informació sobre les possibilitats que pot oferir tindrien més impacte que abaratir-ne el preu.

En relació a l’ús d’internet de les persones grans, encara que Internet és una eina pràcticament universal entre les persones menors de 45 anys, és només d’un 20,6% en persones de més de 65 anys. Inclús menor que el d’usuaris d’ordinador. Tot i així, cal remarcar que en tan sols un any aquest percentatge ha passat de 17,1 a 20,6. Aquest factor s’agreuja encara més en població de 80 anys o més, en el que la xifra és de només un 5,6% de la població i per tant, són els més vulnerables a quedar apartats de la societat de la informació i confirmaria, com diu Montero que “l’edat suposa un dels factors més rellevants en l’actualitat alhora d’explicar la bretxa tecnològica”.

En aquest cas, l’aspecte formatiu és el que genera més diferències en relació a l’ús d’internet. Mentre que el 75% de les persones amb estudis universitaris majors de 65 anys utilitza internet, només un 2,6 de les que diuen ser analfabetes i un 11% de les persones amb estudis primaris.

Dels usuaris d’internet, un 78,6% l’ha utilitzat en la darrera setmana i un 56,4% ho fa de forma diària. Per tant, podem afirmar que aquells que ja estan avesats a utilitzar internet ho fan amb cada vegada més freqüència. Entre els que no l’utilitzen, els motius tornen a ser la falta de necessitat i la carència de coneixements.

Les activitats més freqüents són idèntiques a les d’altres grups d’edat; la comunicació, l’accés a la informació, el comerç electrònic, l’entreteniment i l’e-administració.

Els serveis més utilitzats són el correu electrònic, l’accés a informació de notícies i publicacions on-line i la cerca d’informació sobre béns i serveis. Actualment també trobem més d’un terç d’aquest usuaris a les xarxes socials i és testimonial el seu ús per a l’entreteniment i el joc així com en blocs i creació de webs pròpies.

L’enquesta ens diu que L’Smartphone ha guanyat molta popularitat entre les persones de més de 65 anys i ja l’utilitzen pràcticament un 65% de persones grans. En aquest cas, la proporció d’usuaris d’smartphones menors de 70 anys és idèntica a la proporció del rang dels 60, un 86% i de més d’un 40% de persones majors de 80 anys.

Podem afirmar per tant, que L’Smartphone és el mitjà més habitual de connexió a internet i que està creixent a un ritme rapidíssim entre la població major de 65 anys. Més d’un 15% del 2014 al 2015.

Montero ens diu que la llunyania de les persones grans amb les TIC no és un fenomen exclusivament associat a l’edat, sinó sobretot a les carències formatives i informatives. Encara que la resposta en relació a l’ús sigui per falta de necessitat, aquesta resposta podria estar emmascarant un coneixement limitat sobre les possibilitats que poden oferir les tecnologies de la informació i les comunicacions a aquest col·lectiu.

A mode de conclusió, podem afirmar que aquest és un fenomen que no para de créixer i que per tant, un bon desplegament de programes formatius i informatius en relació a l’accés i l’ús de les TIC en persones grans és un dels reptes claus de les polítiques d’envelliment actiu que caldrà desplegar.

 

 

 

L'atenció centrada en la persona, el programa "Tu Decideixes com vols envellir" i les unitats de convivència per a gent gran

L'atenció centrada en la persona, el programa "Tu decideixes com vols envellir" i les unitats de convivència per a gent gran.La gent gran, en la majoria dels casos, vol envellir a casa. Quan arriben a una residència, no és des del desig o des de la il·lusió, sinó per necessitat.

Aquest fet, sumat a que tradicionalment, els serveis que s’ofereixen des de les residències de gent gran, tenen una òptica molt assistencial i on la majoria de les vegades arriben a tenir només els avis nets, tips i polits, és el que fa que avui en dia molts dels professionals del sector treballin per implementar una nova manera d’atendre i d’entendre a la nostra gent gran.

Calen noves maneres de fer que s’adaptin a la realitat del sector i que no és res més que ajustar-les a la fotografia del món real:

Persones grans que viuen soles o amb parella reconstruïda, persones grans vegetarianes o que prenen homeopatia.

Grans fumadors, que no volen deixar de ser-ho, persones grans homosexuals, algunes d’elles amb fills… Aquest és l’autèntic repte.

A SUMAR, des de fa 7 anys, hem estat desenvolupant un nou model d’intervenció que ens permet atendre a la nostra gent gran des d’una altra mirada, canviant el paradigma de l’atenció a aquest col·lectiu.

Es recolza en un model teòric de l’atenció centrada en la persona, on la persona gran és el centre de totes les nostres actuacions.

Aquesta nova manera de treballar, l’hem batejat amb el nom del TU DECIDEIXES COM VOLS ENVELLIR.

A grans trets, és una altra dinàmica en el dia a dia dels nostres centres per a gent gran, on les persones ateses, a través dels seus desitjos i les seves preferències personals poden decidir com volen envellir amb nosaltres.

Estem parlant d’uns 30 canvis que apliquem en una residència tradicional per arribar a ser una residència centrada en les persones. 30 canvis que permeten a les persones grans sentir-se com a casa.

Per exemple, les persones grans:

  • poden escollir l’hora de llevar-se i d’anar a dormir,
  • fan assemblees participatives per decidir i consensuar aspectes del dia a dia en el centre,
  • poden escollir el seu professional de referència,
  • o bé, decideixen les activitats que volen fer .

El fet que cada persona gran pugui decidir el seu dia a dia amb nosaltres, l’ajuda molt a sentir-se com a casa i per una altra banda, manté la seva dignitat personal i el seu projecte vital sense perdre la sensació de llibertat.

Nosaltres, diem que estem davant d’una autèntica revolució assistencial a favor de les persones ateses.

Tot i això, hem observat que  aquestes noves maneres de fer cap a les persones grans, no només s’han de traslladar en el dia a dia dels nostres centres, sinó que també han de ser presents en com seleccionem als nostres professionals.

Per poder atendre d’una manera diferent ( i segurament millor), no necessitem grans currículums, però si que busquem grans persones.

Durant dos anys, hem estudiat les competències personals de les millors professionals de SUMAR i hem identificat aquelles competències que són imprescindibles per a nosaltres.

Volem persones pro-actives, empàtiques, compromeses, amb valors, enfocades amb les persones que atenem, que sàpiguen treballar en equip…

Aquestes són les característiques dels i les professionals de SUMAR, especialment les gerocultores, que són les grans protagonistes d’aquest canvi.

Però no ens hem volgut quedar aquí, i a l’abril 2017 vam fer un pas endavant més i vam inaugurar una Unitat de Convivència per a gent gran a la residència de Sant Hilari Sacalm.

Aquesta primera Unitat de Convivència, és un espai petit, acollidor i confortable per a 15 persones de diferents graus de dependència.

 

Les persones que hi viuen, conjuntament amb les seves famílies, han escollit el mobiliari, els colors de la paret, el paper de la paret i tot el parament de la llar, automàticament l’hem convertit en el seu espai i per tant, en la seva casa.

Al llarg del seu dia a dia, són ells mateixos que es cuinen part del menjar, paren la taula, es serveixen el dinar o decideixen les seves activitats.

No tenen uns horaris marcats per a la realització de diferents tasques.  Aquest fet, fa que de forma natural, moltes vegades sorgeixin activitats espontànies com fer un pastís, unes converses al voltant de la taula que s’allarguen o simplement un no fer res, per mirar per la finestra.

La suma d’aquesta nova manera d’atendre, d’aquesta nova manera de seleccionar a les professionals i d’aquests nous models arquitectònics, canvien completament el paradigma de l’atenció a la gent gran, multiplicant-ne els beneficis.

Així es demostra quan les persones que participen del programa TU DECIDEIXES COM VOLS ENVELLIR, ja no ens parlen de satisfacció o de qualitat: parlen de felicitat.

Ens diuen que són més felices perquè poden decidir molt més i perquè els acompanyem en el seu projecte de vida, fent que puguin envellir tal hi com han viscut.

I nosaltres podem començar a afirmar que els centres de gent gran de SUMAR, són per viure i no per morir.

 

Compartir