La Mariona Rustullet, Directora tècnica i d’operacions de SUMAR ha participat a les 12es Jornades Interdisciplinars Catalanes de Residències de Gent Gran celebrades el 16 i 17 de març a Barcelona en el col·loqui sobre el tema “Cap a on van les residències? Anem pel bon camí ?” (#interresis18)

En una taula rodona moderada per Eulàlia Cucurella, es va posar sobre la taula la necessitat de reflexionar sobre els punts on som i cap on anem. Hi varen participar també José Luís Oreiro, Psicòleg i Director Tècnic de la Fundació Pere Relats, Andrés Rueda, director del Centre Geriàtric Sant Pere de les Fonts de Terrassa i President d’ASCAD i Eva Ferran Roig, Sots-directora  General d’Anàlisi i Programació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

La Mariona començava dient que fa molt temps que el model d’intervenció ha estat en debat. Era un model que sabíem que era obsolet i que no agradava prou. Des de fa un temps però, sembla que finalment hem trobat una alternativa real al model d’atenció purament assistencial, on hi ha consens. Aquesta alternativa real és el model que es sustenta en l’atenció centrada en la persona. I és el Model que ha de servir per donar servei a les persones gran sque atenem en l’actualitat i sobretot a les noves generacions que estan arribant.

Això, a nivell teòric podem dir que està assolit. Tenim clar que el model d’intervenció ha de ser l’ACP i en això hi estem d’acord. Però, ens cal fer un pas més si volem que aquest model es consolidi. S’ha de convertir en un model de gestió, no ens podem quedar només en un model d’intervenció. “No només hem d’entendre diferent, sinó que hem de consolidar un model de residència des de la gestió. Des de la mirada global.”, va indicar textualment.

I perquè això passi ens calen 2 elements fonamentals:

En primer lloc, hem de dissenyar un marc normatiu i unes lleis que ens acostin a dir i entendre  l’ACP de la mateixa manera a tot el sector. Aquesta és una feina que ha de fer l’administració i que passa per normativitzant i homogeneïtzar el model.

I el segon element, és el de sistematitzar uns procediments de gestió integral de centres que permetin a les persones grans en el seu dia a dia, encara que sigui en entorns residencials, envellir tal com han viscut.

Aquest model de gestió de l’ACP es sustenta bàsicament en tres eixos principals:

  • Un canvi en el model de selecció dels professionals. Noves polítiques de selecció de RRHH per disposar de professionals qualificats i polivalents.
  • Un model arquitectònic amable i facilitador de la vida diària.
  • Un model tècnic i d’intervenció que millori la qualitat de vida i el benestar de cada persona.

I la clau, en aquest elements és com es col·loquen en el marc de la gestió, perquè és bàsic que tant els recursos humans i la gestió de persones com el model arquitectònic i funcional esdevinguin els elements de suport al model tècnic d’intervenció que és l’element estratègic fonamental per a tenir un bon model d’atenció.